No demano gran cosa
si m'és indesxifrable
entendre el teu anhel.
No copso l'amor
dins d'estones de cor tancat
que mica en mica
s'empresona.
El llinatge del teu silenci
no és més que una manca d'essència.
I busco comprendre,
alguna vegada,
la teva absent presència.
Lliris blancs immersos en tolls de glaç
és el que em sembles.
Del dubte en vius i me'n fas viure.
La indecisió dels teus pensaments
em té esglaiada.
La mudesa del teu amor
no desvetlla la realitat.
I el no-res
de la nostra història fa que el meu cor
cavalqui descompasat.
Lliris blancs immersos en tolls de glaç
és el que em sembles.
Roses roges ofegades d'íntima passió
és el que em furteges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario